Serra de Guadarrama

Serra de Guadarrama
	(es) Sierra de Guadarrama
Tipus	serralada; serra
Epònim	Guadarrama
Localitzat en l'àrea protegida	Parc nacional de la Serra de Guadarrama, Parc Natural de Penyalara, Cuenca Alta del Río Manzanares (en) i Sierra Norte de Guadarrama Natural Park (en)
Localització
Entitat territorial administrativa	Castella i Lleó (Espanya) i Comunitat de Madrid (Espanya)
	40° 48′ 46″ N, 3° 56′ 58″ O / 40.8128°N,3.9494°O
Serralada	Sistema Central
Format per	Cuerda Larga (en) ; Serra de Malagón ; Sierra de Ojos Albos (en) ; Sierra del Hoyo (en) ; Montes Carpetanos (en) ; La Mujer Muerta (en) ; Sierra de la Morcuera (en) ; Sierra de la Cabrera (en)
Característiques
Altitud	2.430 m
Dimensió	80 () km ;
Punt més alt	Peñalara (2.428 m )
Material	granit; gneis
Història
Cronologia
30 novembre 1808	Batalla de Somosierra
6 juny 1937	Segovia Offensive (en)
24 juliol 1936	Battle of Guadarrama (en)

La Serra de Guadarrama (en castellà, Sierra de Guadarrama) és una alineació muntanyenca pertanyent a la meitat est del Sistema Central (sistema muntanyenc del centre de la península Ibèrica) situat entre les serres de Gredos (Àvila) i de Ayllón (Segòvia - Guadalajara). S'estén en direcció sud-oest-nord-est i en les províncies de Madrid, al sud, i Àvila i Segòvia, al nord. Aquesta serra té uns 80 km de longitud i el seu pic més alt és Penyalara amb 2.430 metres sobre el nivell del mar.

La flora d'aquesta serra es caracteritza per l'abundància de boscos de pi roig i la presència de rouredes i alzinars en zones més baixes. En els cims predominen els pasturatges i arbustos d'alta muntanya. En aquests ecosistemes abunden mamífers com ara els cérvols, senglars, cabirols, daines, teixons, diversos mustèlids, gats salvatges, guineus, llebres, etc.; una gran quantitat d'espècies d'aus aquàtiques en els embassaments, i grans rapinyaires com l'àguila imperial o el voltor negre, entre altres.

La proximitat a Madrid (60 km) d'aquesta serra ha fet que tingui un paper important en la història del país i que avui sigui travessada per bastants ports i vies ferroviàries. Des del bosc de l'Almenara, a Robledo de Chavela, per exemple, durant la invasió musulmana els àrabs encenien fogueres per a avisar a Madrid que s'acostaven tropes cristianes.

Aquestes muntanyes tenen una gran afluència de gent, el que fa que les infraestructures per al turisme i els esports de muntanya estiguin molt desenvolupats, condició perillosa de vegades per al medi ambient.